divendres, 9 d’octubre de 2015

La insoportable levedad del ser



Fa dies, què dic dies..., setmanes, mesos... que no em trobo bé. Potser són nervis, no ho descarto. Això dels nervis és un gran recurs. I a més, amb el ritme de vida que portem, sempre hi cap aquest factor i amb gran percentatge d’encert.
Finalment vaig anar al metge. Amb recança. I amb por. Amb molta por. Perquè avui en dia es va al metge amb por. I vius entre el sentiment de no anar-hi perquè tens por de que et trobin alguna cosa que no vols o el neguitnde no demorar-te gaire perquè no sigui cas de no anar-hi massa tard.
Doncs bé, com us deia, vaig anar al metge.
- Fa temps que tinc mals de panxa. I quan vaig al lavabo hi ha episodis de diarrea i de restrenyiment sense més ni més.

Fins aquí van escoltant amb cara de pòquer però llavors bé la paraula màgica que ho activa tot.
- El meu pare va morir l’any passat d’un càncer de colon.

I ja veus com agafen el boli i el receptari i sentencien:
- Farem una colonoscòpia per a descartar coses. Cal tenir present el factor hereditari

I au, a preparar-se per la prova de la qual no cal donar detalls. En despertar-te de l’anestèsia, encara mig grogui, em donen la notícia de que han trobat un pòlip i que s’ha de portar a analitzar.
- Com? Un pòlip? I això?
- Res, té bona pinta. Demana hora al teu metge en tres setmanes.

I te’n vas cap a casa, amb el cap emboirat, mig de l’anestèsia encara i mig de la notícia que t’han donat. Un pòlip? I que és exactament un pòlip? Tres setmanes! Uff, així va començar el meu pare....la màquina dels horrors ja s’ha posat a donar voltes!
Finalment reculls els resultats i et donen la boníssima notícia, sense gaires més explicacions, de que és un pòlip dels millors que hi ha, dels que rarament evolucionen en càncer. I respires profundament.
Als pocs dies i aprofitant les vacances vas a fer-te la revisió ginecològica de rigor.
- Tinc molèsties al pit.
Mira, toca. No diu res. Et col·loques en posició, i allà mateix, amb les cames obertes et diu: “Tens un pòlip que et vaig a treure ara mateix” I clar, s’encén una altra vegada el pilot vermell. “Ui, quin mal!” mentre el ginecòleg va burxant pel teu interior, i diu: “Relaxa’t, estàs molt tensa”. Aquest comentari és empàtic??? Com vol que estigui si m’acaben de dir que tinc un pòlip, que me’l treu ja, allà, en viu i en directe, i quan a sobre ja és el segon en un mes?
Tres setmanes més i nous resultats. Les molèsties del pit van desaparèixer del tot i van passar a ser pura anècdota. La mamografia va sortir bé i tampoc el pòlip va tenir més transcendència. Però jo encara no em trobo bé.

Paral·lelament a això tant personal, aquest setembre hi ha hagut dos casos de càncer de colon sonats, per ser personatges públics, molt joves i que han encarat molt obertament el tema amb escrits als medis que et fan posar la pell de gallina: en Carles Capdevila i en Pau  Donés.

Quan m’han fet reflexionar! Com m’he vist reflectida en moltes de les seves reflexions, tot i amb les diferències! Perquè avui són ells però el pitjor de tot és que no sabem si demà serem qualsevol de nosaltres. I la seva por és la meva por, la seva pena és la meva pena, les seves ganes de que tot passi són les meves ganes de que tot passi.
Mai ha pogut estar tant de moda allò de “la insoportable levedad del ser”.
Déu ni do els temps que ens toquen viure!
Potser algú pot pensar que estic en fase pessimista, però crec que toco molt de peus a terra i això és el que hi ha al meu voltant i tristament al voltat de tots.


Llegiu:
http://www.ara.cat/firmes/carles_capdevila/mal-dir-que-tens-cancer-carles-capdevila_0_1422457760.html
http://ultimahora.es/noticias/cultura/2015/10/02/163121/pau-dones-hoy-estoy-triste-triste-porque-tengo-cancer.html

13 comentaris:

  1. aquestes coses no són bones per ningú i quan et toquen de prop encara menys. Espero que tot segueixi anant igual de bé i que passat l'ensurt tot sigui vida normal. La que tots en mereixem.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Un primer cop d'ull ràpid m'ha fet veure els enllaços del final, i mentre llegia el post no estava segur de si parlaves de tu o d'en Capdevila. Ja veig que més aviat és una cosa compartida. Ell ha estat molt valent, i en Donés també, i ara ho ets tu. Perquè amb la salut no s'hi ha de jugar, ni hem de menystenir res. I jo sóc el primer que sempre ho ha fet, però el fet de conèixer el càncer des de diferents angles em fa assegurar que ja no és una malaltia incurable, però que continua sent molt puta. L'avantatge és que si estem pendents, quan alguna cosa deixa d'anar bé ens podem fer mirar per un metges. Segurament no serà res, doncs fins la propera. Però si és, un diagnòstic precoç pot salvar una vida. Detectar-ho a temps dóna moltes garanties de sortir-se'n. Amb el càncer, passar de tot és mort segura. Així que fas bé, no deixis de consultar al metge quan alguna cosa no va a l'hora, i sobretot no et desanimis. El cos a partir de certes edats deixa de funcionar, perquè no estem pensats per durar tant. Això no vol dir que no puguem viure una pila d'anys amb bona qualitat de vida, gràcies a la medicina, la bona alimentació i cuidant-nos, però internament el cos ja està desgastat i pot passar qualsevol cosa. Seguirem lluitant contra aquest desgast, però per a això cal que tots ens posem les piles i cadascú faci la seva feina. Tu ja has fet la teva, que és revisar-te quan detectes coses estranyes. Molts ànims, i que no sigui res, i sobretot que no tinguis més sorpreses desagradables.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'has dit vella, així amb molta delicadesa??? No et pensis que el cos deixa de funcionar en funció de l'edat. És la regla general, però no sempre és així. Ja saps que en tema de salut les regles generals tenen moooltes excepcions.
      Però si, ja tinc una edat, per a cuidar-me i no tenir ensurts que no toquen.
      Esperem que s'apaguin tots els focs.

      Elimina
  3. El teu article m'ha deixat una mica deprimida, perquè jo sóc molt nerviosa i sovint fa que em trobi feta una coca , i m'he sentit identificada amb això que dius, no vas al metge per por que et trobi alguna cosa, o que et digui : això són nervis, però penses que si no ho fas potser després serà massa tard...Noia , la vida que no és pas un camí de roses...Encara recordo que una vegada un metge em va dir que era una ruqueria patir per les coses abans d'hora i penso que tenia raó, però és que de vegades sembla que som una mica masoquistes...

    Petonets i millor que ens agafem la vida amb tranquil·litat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha coses que són facils de dir, però no tant de fer. I qui és patidora de mena, uff! dificilment no deixa donar-li voltes a coses que potser no caldria. Hem d'aprendre a agafar aire i respirar fons.

      Elimina
  4. Quina sort que no hagi sortit res d'important en aquests pòlips... Alegrem-nos per això, Laura.

    Si un dia ens toca ja farem el què podrem...

    ResponElimina
  5. espero que et vagis trobant millor , el factor hereditari té mes pes segons l'edat dels progenitors, vull dir segons l'edat en que van patir el càncer, està be descartar coses, i treure els pòlips.....i m'alegro que finalment tot superat, amb el que ens has volgut contar amb tant dol per morts molt properes trobo que en certa manera encara deus estar fent el procés , del dol, dels dols , i això implica malestar i dolor .....anirà passant i el dolor s'esmorteirà a mesura que et vagis refent .....tranquil·litat , ànims i paciència....te'n sortiràs !!!! una abraçada ben gran i forta per a tu!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Porto una ratxa terrible! Sembla que apliqui la llei de l'atracció. Espero sortir per la tangent d'aquest cercle el més aviat possible.

      Elimina
  6. Salut, i que duri!
    Per sort a Barcelona ( i també a d'altres poblacions) hi ha bons metges.
    Estem en bones mans.

    ResponElimina
  7. Jo em reviso periòdicament de tot el que em toca revisar -colonoscòpia inclosa- això m'ha lliurat de complicacions que, m'esborrona pensar-ho, es podrien haver produït.
    Em fa por anar al metge,oh i tant! i mandra, però hi vaig a la primera molèstia procurant evitar mals majors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desitjo que aviat trobis millora i estiguis del tot en forma i animada!

      Elimina