dimarts, 31 de març de 2015

Qui som?

"Els defectes que més ens molesten dels altres són el reflex dels nostres propis defectes"
He sentit aquesta reflexió en diverses ocasions i de diferents fonts i totes elles de contrastada credibilitat.
La primera vegada que ho vaig sentir em va cridar l'atenció i no m'ho vaig creure gaire. Al cap d'un temps ho vaig tornar a escoltar i vaig pensar: "·Carai, tornem-hi!". No fa gaire va tornar a sortir en una xerrada a la que assistia i gairebé em va inquietar el pensament.
Tanta remor no pot ser perquè sí. Tal vegada és perquè potser ja veig que deu ser cert tot això, malgrat no m'agradi admetre com a defecte meu allò que critico tant dels altres. Això és com la caiguda d'un ídol: no dec ser tan bona peça com pensava.
Aquest any tinc una companya de feina a la que no aguanto . Treu el pitjor de mi. És justament la meva paral·lela, amb la qui justament he de preparar totes les programacions i tota la feina del curs. I no és que sigui mala persona, que no ho sé, però la química no hi és per molts esforços que jo faig. I em fa molta ràbia pensar que el que no aguanto d'ella és el reflex del que jo sóc. I en realitat no em cau malament només a mi, li cau malament a tot el claustre, però això no justifica que les coses que no m'agraden d'ella siguin també defectes que jo tinc. Uf!
És més dur del que sembla a primera vista admetre tot això i ho estic treballant. A veure quin exercici m'ajuda a canalitzar degudament tot aquest rebombori. D'entrada estic fent un exercici de paciència que es mereix un premi. La cap d'estudis diu que em farà un diploma a final de curs.
D'altra banda, tot això no estaria malament que també funcionés en sentit invers. És a dir, que totes les coses bones que veiem en els altres haurien de poder ser les coses que nosaltres tenim, oi? Però d'entrada penso que no va així. Jo del que trobo bo dels altres més aviat és el que m'agradaria tenir però de moment sóc conscient de que compto amb moltes mancances.
Quina feinada això de la construcció d'un mateix!
Potser és que he començat molt tard a fer aquesta labor... però això potser que us ho expliqui un altre dia.

7 comentaris:

  1. Aquesta reflexió sobre els defectes d'altri pot ser certa.
    Aquesta reflexió sobre els defectes d'altri pot ser falsa.

    ResponElimina
  2. Això de construir-se a un mateix... què vols que et digui. Sempre es pot millorar, naturalment, podem mirar de ser una mica més com ens agrada, i ser una mica menys com no ens agrada, però el nostre caràcter, com tota la resta, vindrà determinat per la genètica i per l'ambient que hem tingut, i no necessàriament en aquest ordre. Ens hem fet com ens hem fet, i una primera cosa que et diré és que allò que no ens agrada o ens deixa indiferents de nosaltres mateixos, per altres són grans virtuts. Per nosaltres és natural, però per altres és admirable. Per què canviar-ho, doncs? Perquè potser a altres no els agrada? És que hem d'agradar a tots? Ets assertiva i dius les coses pel seu nom, de vegades de manera brusca. Creus que et passes i que t'hauries de controlar? Potser, de vegades. Però que no saps que molta gent confiarà en tu perquè precisament ells no són capaços de fer això i es caguen a les calces? Ets un model a seguir, però és que no t'han de seguir, que ells siguin com són, i ja seguiràs sent la bronques tu.

    Respecte a la frase, pot ser certa, però jo eliminaria 'allò que MÉS et molesta dels altres'. Pot ser que dels altres ens molestin coses que nosaltres també fem, però potser no són les que més. Estic segur que tu detectes coses en els altres que odies, i que no fas. Potser algunes sí que les comparteixes, però no totes.

    Sobre la teva companya, si no ens dius què et molesta tant d'ella no et podrem dir si ens sembla que tu fas el mateix o no, pel poc que et coneixem. Però no et dóna pistes que la cap d'estudis et vulgui donar un diploma per agunatar-la, i que ella caigui malament a tothom? No serà que això que et molesta a tu és compartit per tots, i tu no ho tens, perquè si no estaries en el mateix sac d'ella. Generalment, quan un es porta bé amb tothom (amb la mínima cordialitat almenys), i hi ha front comú contra algunes persones, algun motiu hi ha.

    Després està la 'hipocondria psicològica', concepte que vam inventar per aquí. Veus coses que no t'agraden i acabes pensant que tu les tens totes, però és tan fiable com la hipocondria normal, és a dir, zero. Això és el que ens passa als que som insegurs i que no ens acaba d'agradar com som, encara que rebem múltiples mostres que sí que agradem als altres.

    ResponElimina
  3. em penso que s'ha de matisar com tot....de vegades sí que és cert que "projectem" cap enfora allò que és propi i ho atribuïm a l'altre .....en aquest cas que dius, ai com et planyo! s´´e del que parles no hi ha cosa pitjor que tenir una companya de feina amb qui tants si com no t'hi has d'entendre per força i que no congenieu....dona si dius que aquesta persona en general no cau bé aleshores no crec que sigui la dipositaria de totes les coses que no agraden als altres sinó més aviat m'inclino a pensar que aquesta persona potser s'ho ha guanyat a pols amb la seva manera d'actuar ....això vol dir que és ella la qui hauria de fer-se unes quantes preguntes ....et comprenc a mi mateixa m'ha tocat algunes vegades patir aquesta situació ....no és agradable o si més no afegeix pressió afegida a la que ja suportem de manera quotidiana...bé almenys si te'n surts et mereixeràs una medalla! bona pasqua! i intenta que no te la facin...

    ResponElimina
  4. disculpa la meva puntuació ...vaja que m'he menjat comes i punts...serà que tinc gana

    ResponElimina
  5. Estic smb en XeXu, hi ha coses que ens molesten dels altres i que nosaltres també les tenim... Les que més? Potser tampoc.

    I estic amb tu, amb la idea que construir-nos com volem ser és difícil. Jo penso que no n'hi ha prou en conformar-nos amb la genètica i les circumstàncies que ens han tocat. Si tenim ganes de millorar i de ser com més ens agradi i ens posem a la feina... Alguna cosa aconseguirem que ens farà sentir millor.

    Pel que fa a la companya... Molta paciència i molts ànims... I a veure si pel curs que ve hi ha canvis de llocs...

    ResponElimina
  6. Xavi: No m'aclareixes gaire les idees tu avui!
    Xexu: De la genètica no ens en podem escapar ni de les circumstàncies que ens han esculpit, tampoc. Però tu ho dius bé que sempre hi ha coses a millorar, sobretot les coses que no ens agraden de nosaltres mateixos, més que el que no agrada als altres. I en això hi ha mooooolta feina. A vegades ja és prou difícil saber per on s'ha de començar i una pista ens la dona això del que parlo en el post, allò que ens molesta dels altres que és el reflex del que tenim a dins. No dic que tingui una credibilitat del 100% però força elevada sí, el que passa que costa de veure, costa d'entendre, costa d'admetre i costa de solucionar. Ahí estamos!
    Elfreelang: Hi ha diverses coses en aquest post, jo ja que m'hi poso ho vull abarcar tot! La del reflex dels propis defectes en els defectes dels altres n'és una. I la de la mala relació amb algú amb qui t'hi has d'avenir si o si és una altra. Tot un exercici! Sort que aquests "matrimonis" només duren un curs...

    ResponElimina
  7. Carme: Ja t'he contestat amb el que li he dit als altres. Gràcies pels ànims.

    ResponElimina