dijous, 30 d’octubre de 2014

Puta malaltia (darrer capitol)

...I finalment...
la mort.

El camí s'ha fet llarg i dur
i al final la tardor se t'ha emportat,
però el teu record perdurarà entre tots nosaltres,
en cada solc de la teva terra ben llaurada
i en cada solc dels cors dels qui t'hem estimat
i t'estimarem sempre.
Descansa, ara sí, descansa en pau.

11 comentaris:

  1. Una forta abraçada, aquests moments sempre seran durs, però hem de pensar que els qui ens deixen mai voldrien veure'ns trists per la seva mort. Els hem de recordar i procurar que el seu record ens porti algun somriure per el que hem pogut compartir.
    Fàcil de dir, ja ho sé, però no hi ha més camí que anar endavant.

    ResponElimina
  2. Una abraçada que t'arribi; ell ha estat ben abraçadet amb tu. I segur que somriu el teu acompanyament.
    Cuida't molt.
    Un petó, bonica,

    ResponElimina
  3. Ostres noia.
    Ho sento molt.
    Cuideu-vos tots. Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
  4. Que llarg tant temps de patiments...
    Ara sí que descansa i el vostre record i el vostre amor el mantindrà en vosaltres.

    Una abraçada immensa.

    ResponElimina
  5. Encara que sigui dur dir-ho, descansareu tots. Una abraçada molt forta i a mirar endavant, sense oblidar mai.

    ResponElimina
  6. Ho sento molt. El més trist és haver de patir per marxar...Encara que ara sigui molt dur, el temps s'encarregarà de suavitzar la pena...
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  7. Una abraçada immensa.
    Un petó dolç, per acompanyar fins on sigui possible.

    ResponElimina
  8. Ho sento moltíssim Laura.
    Una abraçada molt gran.

    ResponElimina
  9. Ho sento i en la distància física i l'acostament emocional proper miro d'acompanyar-te , descansi en pau, ho sento molt.
    abraçada gran!

    ResponElimina