Fils de vidre de Marta Sempere Compte

Visc en una ciutat amb un ajuntament força motivat per la cultura. I ho dic de veritat. Tenen moltes coses que no són tan positives, però pel que fa a la cultura puc dir que hi ha força detalls plausibles. Un d'aquests detalls és el quin tenen amb els autors de la comarca que durant l'any han editat un llibre i que pels vols de Sant Jordi són convocats a un acte públic on es presenta i es llegeix un petit fragment de cada obra.

Aquest motiu va ser pel qual la Marta, recordant que jo vivia a prop seu, es va posar en contacte amb mi per dir-me si li volia fer-li de lectora en l'esmentat acte.

Primer de tot vaig flipar perquè de fet ens coneixíem molt poc, i ni sabia això del llibre ja què en els darrers temps he hagut de baixar el ritme als blogs per diverses qüestions personals i no n'estava al dia. Però després, com que a mi aquestes coses m'agraden i jo sóc d'apuntar-me a un bombardeig, vaig dir de seguida que sí. I dit i fet. Em va portar el llibre un dia i me'l va deixar per triar i remenar el que hauria de llegir.

He de confessar que la lectura dels Fils de Vidre va ser un plaer i la tria del poema a llegir molt fàcil perquè malgrat n'hi havia diversos que m'agradaven molt, sempre trobes aquell que t'enamora a primera vista, com passa a la vida amb moltes coses.

El llibre està estructurat en una primera part que recull el que ella n'ha dit DITADES i que són poemes curts, esclats espontanis d'una emoció, glopets petits però profunds de sentiments... i una altra part que anomena EMPREMTES, que són poemes més llargs que deixen testimoni de la marca que ha deixat en ella les passes per aquí i per allà, en el passat i en el present, i amb les diverses circumstàncies en les que ens enreda la vida.

I tot això ho havia de fer només en un minut. Uff, em vaig atabalar i em va tremolar massa la veu. Em va saber greu no haver-li pogut fer justícia.

Sortosament, ahir dia 24, es va fer la presentació oficial del llibre a la Biblioteca Tecla Sala de L'Hospitalet a la qual també vaig anar. Va ser una trobada molt més íntima, molt més emotiva, molt més elegant. La que ella i el seu llibre es mereixien, el premi al seu treball. Aquest acte tenia molts valors afegits: el ser la protagonista del dia com tocava i l'estar envoltada de moltes persones amigues, de moltes persones poetes, que volien celebrar amb ella el seu dolç moment.

M'havia comentat que se li feia estrany veure un llibre seu en una paradeta de llibres de Sant Jordi. Me'n reia sola quan la veia signar i dedicar llibres a tots els qui eren allà. Hi tenia cua! No vam poder parlar-ne però em feia a la idea del que devia còrrer per la seva pell. I per més endins.

Abans de deixar-vos aquí una de les seves DITADES, la que dóna títol al llibre i una de les seves EMPREMTES, vull donar-li les gràcies per haver tingut l'oportunitat de SER-HI, ha estat un veritable plaer.

Marta, moltes, moltes, moltes felicitats!

LA DITADA:

VULL estirar

de les butxaques dels pantalons

els fils de vidre

per trencar històries que foraden folres.

Trencadís necessari

de pretèrits antics

que ja no em calen.

I L'EMPREMTA:

T'escric des de l'impacte que em produeix

la fotografia de nina, la rialla, l'esguard.

En la innocència dels anys passats,

de la infantesa,

des de la permeabilitat de les sensacions,

les emocions, el caliu als porus de la pell,

l'escalfor al moll dels ossos.

Tanmateix des de la cadència musical

d'un temps que ha anat transcorrent,

des del compàs, la coma, la pausa.

O sigui des del meu passat,

des del meu present d'avui i d'ara,

d'aquest minut precís en què acompanyo

llapis per a l'escriptura.

T'escric en un jardí boscà

que ara és meu, ple de bardisses;

des d'aquest anar polint i anar escombrant

les fulles seques

per deixar pas al verd serè que vindria a ser

-a efectes de memòria interior confegida -

un verd obert.

Si encara no el teniu, busqueu-lo, val la pena.