dijous, 28 de novembre de 2013

La tencologia, amiga o enemiga?

A vegades la tecnologia em posa dels nervis. Caiem en fer-nos dependents de cada nou aparell que incorporem a la nostra vida. I a més, sovint ens sentim totalment impotents davant les moltes ocasions en les que ens abandonen i ens deixen de funcionar tal i com nosaltres necessitaríem.

Després de l'estiu vaig tenir un problema amb la càmera fotogràfica de manera que no podia buidar les 1000 fotos que tenia a la tarja. Les veia amb el visor de la càmera però no les podia descarregar a l'ordinador ni amb el cable ni des de la targeta, ni les podia veure a la TV, ni en cap dels ordinadors en els que ho havia provat. Avui l'he portat a l'escola perquè m'ho mirés un profe que té força idea de “maquinetes”. L'hem endollat i passava el que em venia passant a mi fins ara. Però de cop, només ha sigut agafar-la ell, sense tocar-hi res, i l'ordinador ha començat a fer una acció que no feia les altres ocasions i s'ha solucionat el problema. Manda huevos! El noi diu que no li ha fet res i realment temps de fer gaire cosa no ha tingut, perquè només ha sigut agafar-la i posar-se a “pensar”. Li he dit: “Què has tocat? Alguna cosa has hagut de tocar!” I em contesta: “No he tocat res, t'ho juro. Sempre us dic que a mi la tecnologia sempre em bufa a favor.”
Com és possible? És que no m'ho puc creure. Me n'alegro perquè el problema se m'ha solucionat, però d'una banda m'indigna quedar com una ignorant i de l'altra, aquesta sensació d'estar sempre al servei de la sort, em posa nerviosa.
En fí, ara ja us podré passar algunes entrades que tenia pendents des del mes d'agost pq no podia accedir a les meves estupendes fotos amb les que les volia il·lustrar.
De moment us presento el meu roser que fa roses de dos colors en la mateixa branca. Val un imperi el meu roser! O no?


6 comentaris:

  1. Tu deus tenir els "dits verds" (com diuen els francesos als que s'entenen bé amb les plantes i les fan créixer a cor què vols) i hi ha gent que té els "dits electrònics" les persones no servim per a tot... jo habitualment tinc més sort amb les màquines que amb les plantes, tot i que amb els anys he millorat una mica i ara ja començo a tenir les puntes dels dits verdes... :DDD

    Estic contenta que s'hagi resolt!!!

    ResponElimina
  2. aquestes coses fan una ràbia que estamparies l'aparell al terra al mateix temps que et sents tant petit com un caragol

    ResponElimina
  3. em sembla que això m'ha passat més d'un cop, que no hi hagi manera de sortir-se'n amb alguna cosa, i a la que ho preguntes a algú t'ho fa a la primera. La sensació de ridícul és gran, certament, però ben mirat, si s'arregla ja està bé, no? Ara, l'estona que hem perdut nosaltres trencant-nos les banyes per no res no ens la treu ningú.

    ResponElimina
  4. Aquest noi és un mutant. Als X-Men hi ha un que té el mateix poder xD

    Salutacions!!!

    ResponElimina
  5. ostres estic molt d'acord amb la Carme ....sort que ja s'ha arranjat el tema...si els teus rosers no un imperi una galaxia!

    ResponElimina
  6. Carme, Joan i Elfreelang: Sort que d'una manera o d'una altra gairebé tot s'acaba arreglant!
    Xexu: El que més ràbia fa a vegades és la impotència. I el ridícul també "pica" una mica. Però jo, al cap i a la fi no sóc nativa digital i això té un preu.
    Anònim: Aquest noi és jovenet no té la fractura digital que tenim nosaltres. I els quins venen al darrere venen amb el Windows 15 a les venes.

    ResponElimina