De les velles i belles amistats. Part II.

Però la nit era llarga i ja que m'havia desplaçat al costat del mar havia aprofitat per quedar amb una amiga amb qui feia molt temps teniem pendent també un encontre. Amb ella sempre és tot una explosió. Unes rises que ens donen uns moments impagables. Plorar també hem plorat juntes, però d'això ja molt temps. Ara ens en riem del passat, hem madurat situacions, hem equilibrat les passions, hem aconseguit tornar a una situació de necessitats ben cobertes i això dona la seva pau. Amb tot no ens cansem de parlar de projectes, de somnis, de futur. Com deia en Miquel Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible. 

Ens vam posar tíbies en un vegetarià. La carn no la vam tastar, però lletjos al vi tampoc vam fer-ne gaires. Ni als bunyols de xocolata que van posar la cirereta al sopar tampoc. 

I entre copa i copa vam arreglar el món, el nostre món proper clar, a més és difícil aspirar. Ella era funcionaria d'un ajuntament. Va demanar una excedència per treballar en una ONG durant un temps i quan va tornar no només havia perdut el lloc de treball sinó que havien suspés la seva plaça. Però clar, a part de no tenir clar encara la total legalitat del tema, resulta que havien hagut d'inventar-se un nou lloc de treball, perfil a mida d'un bon amic d'algun dels capos. Transparència vaja. Movent-se amb estil dins aquest món de merda va tenir sort de contactar amb algú que coneixia dins l'ajuntament, una persona que estava a punt de jubilar-se d'un lloc al que ella podia accedir per titulació. Va moure els fils que tocàven i va estar molt al tanto pq una nova jugada d'amiguisme estava a punt de sortir a la llum i al final, lluitadora com és ella, va aconseguir que es fes justícia i torna a ocupar una plaça a l'administració que ja havia guanyat amb els seus mèrits i sense padrins. 

Quina vergonya que encara passin aquestes coses.

Ara que ja té aquest flanco cobert ha començat una altra lluita silenciosa. Carregar-se a tots els ineptes que corren per aquella casa, sou dels quals paguem tots. 

Em va dir que aquest esperit de lluita li havia ensenyat jo. Quina floreta! Jo no n'era concient però en qualsevol cas estic orgullosa de la meva pupila.

Jo aquest any també tinc la meva lluita iniciada. Derrotar als ineptes, xupacàrrecs irresponsables i molts altres qualificatius. No vull formar part del ramat de conformistes que estan esperant només l'hora de plegar per tancar la paradeta. La meva missió és una altra. No serà un camí planer, però espero no defallir.