diumenge, 13 d’octubre del 2013

De les velles i belles amistats. Part I.

Divendres vaig tenir una profitosa tarda amb dues retrobades amb amics que feia temps no veia.
Jo sóc d'anar regant el jardí per a mantenir-lo fent goig, ja crec que ho he comentat alguna vegada. I de tant en tant cal agafar l'aixador i cavar una mica per remoure la terra i afegir-hi abono si cal, que impregni el terreny, que enriqueixi el sòl, que reviscoli el que hi ha sembrat...
I divendres va tocar jardineria, en viu i en directe.
Per la tarda va ser amb en FT, una excel·lent persona que vaig conèixer fa molts anys ja, quan treballava a la selva (el món de l'empresa). Era un comercial que em venia a vendre els serveis de l'empresa en la que treballava ell i precisament el que el va ajudar a vendre'm el producte va ser el seu particular perfil comercial, gens agressiu i força sincer. Aquests van ser els valors que em van convèncer i els que em van ajudar en tots els tractes que vam tenir al llarg dels anys en el marc del món laboral en el que ens tocava jugar. 
A dies d'ara la pel·lícula ha canviat molt per a tots dos. Cap dels dos té la feina que tenia i tots dos hem hagut de lluitar per a guanyar-nos les garrofes. I lluitar contra una cosa encara més difícil, precisament contra la crisis de valors que hi ha en la societat.
Ahir en parlàvem. No sé on anirem a parar. Estem ajudant a crear una societat cada vegada més a la mida de la situació que tenim ara, però la situació que tenim ara no és la desitjable es miri per on es miri. El que hauriem de fer és intentar crear i lluitar per tenir espectatives per poder sortir dels cercles viciosos en els que estem immersos i no baixar el nivell en valors i preceptes que garanteixin una coherència en les ganes per a superar obstacles i millorar el que tenim. Hauriem de fer que aquesta societat líquida que se'ns escapa de les mans agafés algun to de solidificació perquè no se pas què tindrem per agafar-nos-hi. 
Passejant vora el mar, a la caiguda de la tarda, amb una mica de fred perquè de cop li va donar ahir al dia per a refrescar, vam anar a petar a un bar de gitanos a fer un café, de fet en Peret era en una altra taula, i jo ni m'hi vaig fixar en el lloc, la companyia i les reflexions era l'únic que m'importava. Quan ja marxavem i em vaig adonar de tot això em vaig recordar d'un dia en un tal Coimbra...a uns quants quilòmetres i de reflexions amb una altra persona encantadora...és ben bé que les situacions es repeteixen.
FT, no defalleixis, no deixis de ser tu, ets un pou de cultura, la teva sensibilitat i la teva bondat et fan grans i la sort... què està fent amb tu la sort? Segur que quan menys t'ho esperis fa un gir i torna. Tot i que no se li pot dir sort al haver-se treballat de valent el camí.
Ja veus que he escrit sobre la nostra tarda, com tu molt bé vas insinuar i jo va semblar que ni t'havia escoltat, eh?
Una abraçada molt forta. I molta, molta sort.

8 comentaris:

  1. Ja fas bé de cultivar les amistats, i sobretot aquestes que t'aporten bones reflexions, perquè com dius, entre tots deixem que el sistema ens porti a una situació de campi qui pugui en la que sembla que no ens importa res més que nosaltres mateixos. No hauria de ser així, i trobar persones que vagin a la contra ja no és tan fàcil.

    Per cert, fa uns dies buscava una adreça teva per dir-te una cosa, però no la vaig trobar. Res seriós, eh, només arran d'un comentari que em vas fer, però no hi pateixis gens ni mica.

    ResponElimina
  2. Les persones que valen i tenen capacitat no necessiten de la sort. Ja saps que jo sempre dic que la sort és per als perdedors i és ben segur que FT no ho serà.

    Estigueres a Portugal???

    Salut!

    ResponElimina
  3. Cuidar bé els amics és vital, avui per un demà per l'altre sempre ens podem ajudar. I tenir algú imparcial que ens escolti en els pitjors moments.
    Felicitats als dos, conserveu-ho.

    ResponElimina
  4. És important cuidar els jardinets de les amistats...

    Una tarda envejable...

    ResponElimina
  5. M'agrada això de cultivar el jardí( sóc molt pagerola , jo)i tenir-ne cura com ho faríem d'una vella o bella amistat, o vella i bella...
    Això de la sort diuen que se la fa un mateix...
    M'ha agradat molt aquest escrit tant quotidià, és el nostre pa de cada dia!
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Amistad a lo largo

    Pasan lentos los días
    y muchas veces estuvimos solos.
    Pero luego hay momentos felices
    para dejarse ser en amistad.
    J. Gil de Biedma

    ResponElimina
  7. Xexu: Si regales flors sempre el queden les mans perfumades.
    Pel que fa al segon punt, ja està resolt.
    Dissortat: Segur que serà així. I sí, vaig estar a "Portugal" però en aquella ocasió no vaig menjar bacallà.
    Joan: Els amics són una joia de valor incalculable.
    Carme, Gerònima: Hi ha moments que no tenen preu. Aquesta tarda en va tenir uns quants de moments d'aquests.
    M.Roser: Això del jardí és una metàfora molt agraïda.
    Anònim: Aquest cop no estic segura de la teva identitat. Clar és el que passa amb els anònims. En tot cas, ben trobat aquest poema del Gil de Biedma. Hi ha moments per a tot.

    ResponElimina