dijous, 6 de desembre de 2012

Català i en català!

Avui, dia de la constitució, ja no sé què se celebra. Cada vegada tot és més inconstitucional i cada vegada el que tenia una mica de sentit i era una mica coherent ho estem portant per uns camins de regressió que no puc entendre i que em fereixen en el meu interior i em fan sentir fatal.
Van sortint cada dia temes, mentides sistemàtiques, acusacions falses amb inconseqüències unidireccionals, corrupcions flagrants sense càstig, retallades en les condicions socials, en la llibertat moral, en els drets bàsics, ... és que no sé ni com expressar el que sento. I un ministre d'educació i cultura que d'educació sembla tenir-ne poca i que és el més anticultural que he vist mai...
Sento impotència, ràbia, pena...
Em dono ànims amb una dosi de Llach:
Tens un clavell per mi,
que a voltes tinc pena al cor
i tristesa als ulls
i em sembla tan difícil un poc de llum.
Au vinga amunt, amunt,
obre els teus ulls i amunt,
puja a la barca amb el teu bagatge
i recorda que la vida és teva.

El tema és el català. El català i l'educació. Llegeixo en molts blogs i diferents foros que no ens podran callar i que no podran amb nosaltres. Però un al carrer o a la seva vida pot fer el que vulgui, però quan la teva feina és ensenyar català i ensenyar en català... Si la cosa tira endavant i la llei s'aprova i s'ha d'aplicar, jo puc prendre l'opció de la insubmissió, i seguir fent les classes en català i de català, però puc tenir davant una clientela que s'aculli al que li interessi més i que els seus principis estiguis confrontats amb el meus i llavors què? Desitjo de tot cor que aquest moment no arribi mai i potser no hauria d'estar menjant-me el coco amb això que em fa perdre el present però m'ofusco pensant perquè em d'estar patint amb totes aquestes coses quan ja hauria de ser quelcom inqüestionable tot això. Fins on arribarem! 


5 comentaris:

  1. tota la raó! en clar i català! magnifica imatge final...aquest crio fa cara d'enfadat ....

    ResponElimina
  2. Quan pensis en la incompetència de Wert, no oblidis mai que Esperanza Aguirre va ser també ministra de cultura. I és que aquesta és la cultura que li agrada al PP, tenir un país d'ignorants i incultes. Com més ximples i curts de gambals siguem, més fàcils de manipular. Així ens volen. Mentrestant, van gastant-se els diners en coses totalment estúpides.

    No puc dir que no et mengis el coco, tu ho vius des de dins i saps el que hi ha, però sí que t'animo a la insubmissió. Si algun dia tinc fills, voldré que aprenguin en català, i només en català, tret de les classes d'altres llengües. Buscaré una escola que passi d'Espanya i de la seva dictadura, si és que tot això tira endavant, cosa que espero que no passi, perquè el nostre govern hauria de fer alguna cosa al respecte.

    ResponElimina
  3. Jo no he fet festa...només he deixat d'anar a treballar. Demà hi tornaré. passo d'ells

    ResponElimina
  4. Si pugen així de convençuts... com aquest peque, estem salvats!

    Bromes a part, mai no m'hauria imaginat que tornaríem enrere d'aquest a manera!

    ResponElimina