diumenge, 12 d’agost de 2012

Les flors de gessamí


A la nit recollia les flors de gessamí, algunes encara tancades, i les posava en un platet a la taula del costat del sofà. Al matí s'aixecava d'hora, amb la fresqueta entrant pel finestral. S'asseia al sofà a llegir, amb la llum del dia, la fresqueta que li arribava del carrer i la fragància que desprenien aquelles floretes blanques totes obertes ja.
Aquella olor la transportava a Sevilla, a casa de l'àvia política, que als estius, cada tarda feia el ritual dels gessamins. I també li feia pensar en un trailer de Persépolis, on les noies, a falta de perfums, es posaven aquestes flors dins els sostenidors, per estar dolçament perfumades quan eren despullades pels seus amants.
Aquells pensaments, tot i repetir-se dia rere dia, creaven uns moments màgics.
Un ampli sospir captant la fragància, un somriure a la boca, i passava a enfrascar-se en la lectura per a començar el dia en pau.

7 comentaris:

  1. Bonic escrit. Tinc molt mal sentit de l'olfacte, però l'olor de gessamí la reconec perquè quan era petit estiuejava en un xalet que tenia unes escales totes plenes de gessamí, l'olor era inconfusible. A mi em recorda també a la meva àvia, que és qui em va explicar què era aquella olor.

    ResponElimina
  2. Si hi ha un aroma que em trasbalsa, és el perfum de les flors del gessamí. La tinc associada a moments molt molt plaents!
    M'agrada molt aquest escrit.

    ResponElimina
  3. El llessamí desprèn un aroma molt potent...si a tu et transporta així de bé benvinguda olor de llessamí!

    ResponElimina
  4. si de per si ja fa bona olor....ara compte si n'havia de fer on el posaven les noies...

    ResponElimina
  5. Són molt boniques aquestes flors...

    ResponElimina
  6. La germana de la meua àvia materna preferida, també seguia eixe ritual de les flors de gessamí. Jo tinc gesmilers als patis... I tu?

    ResponElimina
  7. mmm. Molt poètic tot plegat. I dolç!

    ResponElimina