divendres, 8 de juny de 2012

Les Terres Promeses

La meva darrera lectura ha estat aquest llibre del Joan Barril, personatge al que admiro, sobretot com a periodista. Com a escriptor d'opinió i d'articles curts també té una producció rica y variada a la vegada que captivadora. La seva prosa és molt subtil, amb un elegant toc àcid i gairebé sempre molt encertat.
La novel·la, Premi Sant Joan del 2010, no m'ha agradat com esperava. Té tocs molt en la seva línia i que són genials però en general no m'ha acabat de fer el pes. Potser no he encertat el meu moment per aquesta lectura.
La trama es desenvolupa a l'aeroport de l'illa Cayo Tendido on l'amenaça d'un huracà deixa anclats allà a una colla de passatgers d'un vol que no se sap si mai es realitzarà. Entre tots els personatges que es donen cita allà es van explicant històries, la seva història, i que van conformant en definitiva la propia revolució interior de cadascú a través de la història de la revolució cubana (més o menys fidedigna a la realitat). La situació limit o de futur incert que suposa el estar aillats en aquell racó del món durant un temps que no saben fins quan s'allargarà fa que alguns personatges es replantegin el sentit de a seva vida.
 El propi Barril ha calificat la seva obra com a "novel·la del segle, de tota la gent desesperada". No sé com l'hauria calificat si l'haguès escrit al 2012.
 
Us en deixo un fragment per a reflexionar:
"Entre la decisió i el destí encara volem creure en el destí, perquè així podem exculpar-nos d'una mala decisió. Però el destí hi és sempre. I les decisions sempre apareixen a hores convingudes. Sempre som a temps de deixar-nos endur. Però ¿hi ha alguna cosa més trista i més perdurable que el lament per la pròpia covardia?"
I un altre de molt bonic:
"Abans de la tempesta de l'amor sempre hi ha una estranya i densa calma que no ens deixa ser com fins alehores crèiem que érem. Va ser així com vaig començar a fer-me gran. M'atreia i m'espantava alhora. Jo no en sabia res, d'ell, però tampoc de mi mateixa. potser per això em vaig disposar a ser paper blanc només perquè ell hi pogués escriure el seu misteri".

3 comentaris:

  1. No he llegit el llibre, però a mi m'encantat l'últim fragment que has posat, on ella decideix ser paper en blan

    ResponElimina
  2. tot i que m'agrada molt en Barril no sé si m'atreveixo amb la seva lectura, potser tot és provar-ho.
    bon cap de setmana

    ResponElimina
  3. gràcies per la ressenya! la meva llista de llibres pendents de llegir és tant llarga que m'hi podria passar tot l'estiu!

    ResponElimina