dissabte, 5 de maig de 2012

Influència i poder mediàtic

Fa pocs dies vam anar amb els nens de l'escola al teatre a veure una funció de circ. Direu: Circ en un teatre?. M'explico. L'obra ues deia Ciclicus, amb dos actors que arribaven a un lloc on hi havia un vell circ i els recordava la seva infància i llavors entren dins els circ, traient-li la pols a un munt de coses que allà i troben i les fan “funcionar”: instruments que fan música sense ser instruments, bicicletes boges (diferents bicicletes difícils de fer rodar, però que ells ho fan fantàsticament) i altres coses típiques com les maces, malabarismes i acrobàcies.

El tema era però que quan ja arribava l'espectacle al final i davant d'una acrobàcia fantàstica sobre una bicicleta els nens de forma espontània en lloc d'aplaudir es fan posar a cantar el recent nascut crit de guerra: TU SI QUE VALES!, TU SI QUE VALES!, TU SI QUE VALES!.

Em vaig quedar sorpresa. Fins i tot els de dalt de l'escenari crec que es van quedar sorpresos. Però tot i això no calia paraules ni de recriminació com fem els mestres quan els nens perden el control en un espectacle d'aquest tipus ni de qüestionar-los res. El crit va ser espontàniament coordinat i totalment respectuós. És impressionant com incorporem aquest tipus de novetats mediàtiques en la nostra quotidianitat.

3 comentaris:

  1. per això el poder sempre vol controlar les televisions....

    ResponElimina
  2. Tan bé com s'està sense posar la tele mai? Quina tranquil·litat, i no se m'acudiria dir una cosa així en un espectacle. Ara, mentiria si digués que al llarg del temps no he anat acumulant frases televisives, algunes no massa millors que aquesta, al meu vocabulari. Però algú pot dir que no ho ha fet? Perquè si en comptes de dir això haguessin dit 'Ole tu!', que pensaries?

    ResponElimina
  3. Juas juas juas!!!! I els que els nanos són la llet!!!!!!

    Una abraçada!

    ResponElimina