divendres, 23 de setembre de 2011

Quina ràbia!

Ahir el cel estava espectacular, ple de línies blanques de diferents gruixos que havien deixat les esteles dels avions. Camins que creuaven un cel blau i lluminós. Una imatge que fa temps vull recollir en un post amb el seu corresponent missatge que ja tinc força madurat, però trec la càmera de fer fotos per a captar la imatge i: BATERIA ESGOTADA.

Quina ràbia fa això! Quan tens a un pam del nas aconseguir una imatge irrepetible, perquè aquestes coses són així, irrepetibles, i et falla una bateria et tiraries dels pèls. Però no s’hi pot fer gran cosa.

Però mira, és allò de que no hay mal que por bien no venga i se m’ha acudit fer un post precisament d’aquest moment de mala sort i que fan tanta ràbia i us faig una proposta:

A veure si em dieu cadascún dels qui llegiu això un parell de coses d’aquestes que et farien estirar dels cabells. Jo d’entrada us en dic tres:

- Tenir una imatge que no te preu davant dels ulls i en obrir la càmera trobar que s’ha esgotat la bateria. (aquesta ha de ser la primera de la llista ja que m’ha inspirat això)

- Anar més tard que mai i a sobre arribar corrents a l’estació i veure com el tren tanca les portes just davant teu i quedar-te a terra.

- Adonar-te just quan acabes de tancar la porta de casa que no has agafat les claus.

A veure qui la diu més grossa!

9 comentaris:

  1. Abans de participar a la teva proposta que ho faré... volia dir-te que mjo també em vaig fixa r amb les línies i que portava el mòbil i emvaig posa r a fotografiar-les, sense cap intenció. Només perquè em van agradar. Una senyora passava i li va semblar estrany. "Que hace?" em va preguntar. I quan li vaig explicar em diu. "Si que és usted observadora fijarse en lo de arriba y en lo de abajo". :) I jo vaig somriure, però se'm fa difícil imaginar que algú pugui no mirar el cel. El cel sempre té espectacle de llums.

    Coses que fan ràbia:

    1.- Que quan tens més pressa el caigui allò que portes a les mans i sempre sigui plena de coses petites (clips, botons, engrunes...)

    2.- La que tu dius del tren, déu n'hi do també!

    3.- Que estiguis remenant les plantes i la terra del jardí i et trobis les cagarades del gat del veí.

    Passa pels meus moments a veure si et ve de gust un joc que tenim ja molt avançat... si no, no t'hi amoïnis, cap compromís!

    ResponElimina
  2. Carme, ja t'he fet la meva aportació. No ho havia vist, és divertit. Les teves propostes sempre tenen un què.
    Del que em comentes m'ha fet gràcia que semblava que em prenies paraules de la meva boca pq jo ahir si que vaig fotografiar el cel, ja havia carregat la bateria i no eren línies el que hi vaig veure, era una altra cosa però em va passar pel cap això que deia aquesta dona, que és impossible no fixar-se en lo de arriba amb l'espectacle que a vegades suposa.

    ResponElimina
  3. Adonar-te just quan acabes d'arribar a la Torre, que t'has deixat les ulleres de sol en la Torre del Locus Ignorabilis. Jo sense ulleres de sol!!!!!!
    Bah! Tornaré demà i aprofitaré la festa xD

    ResponElimina
  4. 1.Llevar-te al matí i quan ets sota la dutxa adonar-te que ho has fet una hora abans del que tocava.
    2.Fer cua a Hisenda i adonar-te que t'has deixat el paper aquell per cobrar la renda el darrer dia que tocava.
    3. (Suposo que les cagades del gat de la Carme Rosanas no eren les del meu gat)
    Tancar el seient de la moto on guardes el cas amb les claus a dins...i no tenir còpia a casa!
    No pararia...

    ResponElimina
  5. M'és difícil pensar-ne de noves, perquè he llegit les que s'han anat dient, però em fa molta ràbia trobar-me algú ben al mig de les escales mecàniques de l'estació, i perdre el tren per això. És ràbia d'aquesta que li fotries una pallissa al dropo.

    Per exemple... començar a preparar un plat, i quan ja tens mitja feina feta, adonar-te que et falta un dels ingredients principals, que comptaves que tenies.

    Si se m'acudeixen més, ja tornaré.

    ResponElimina
  6. I si no ens cal res de tot això? Pensem-hi!

    ResponElimina
  7. Veí, ni se m'havia passat per cap que el gat era teu!

    Ara que si ho és... prepara't! te les tornaré totes... qualsevol dia que ens tornem a trobar :)

    Quina creu, els veïns amb gat!

    ResponElimina
  8. Enviar un mail compromès a la persona equivocada i adonar-te just quan has fet "enviar"...
    Petons Queen!

    ResponElimina
  9. No hi ha hagut moltes aportacions però les que hi ha hagut, contundents.
    Princess, aquestes coses passen, però que et passin a tu te molta "miga", deu ser la sang blava...
    Dissortat, tu sense ulleres de sol, un cavaller sense escut!
    Josep, amb cap d'aquestes coses s'acaba el món, però fa ràbia, no m'ho negaràs.
    Xexu, això del plat m'ha passat un munt de vegades. Jol compro i planifico els àpats però mai conto que tinc uns quants "buitres" a casa que arrassen amb tot i quan em disposo pel procés de descarificació resulta que he d'acabar fent arrós bullit i crestes de tunyina congelades.
    Veí: això d'hisenda em va passar aquest any, i aquí tb aplica la llei de Murphy qye diu que sempre et demanen el paper que no portes, amb la qual cosa no s'encerta mai, el cas és no haver-te de tornar ni un euro.
    Carme: això de caure'ns la minutalla si que fa ràbia.
    Gràcies a tots per participar.

    ResponElimina