tag:blogger.com,1999:blog-3331432669870265232.post5052369916304473966..comments2023-10-26T16:15:27.356+02:00Comments on Mar i Cel: Puta malaltia (I)Laura T. Marcelhttp://www.blogger.com/profile/07914803824871729498noreply@blogger.comBlogger10125tag:blogger.com,1999:blog-3331432669870265232.post-12556579902037344192014-08-19T08:18:14.097+02:002014-08-19T08:18:14.097+02:00Us contesto en general perquè ja us podeu imaginar...Us contesto en general perquè ja us podeu imaginar que el meu temps ara és limitat i les meves idees, a vegades poc clares. Us agraeixo el suport i les vostres paraules que sempre donen, des del punt de vista de cadascú, matisos enriquidors. GRÀCIES!.Laura T. Marcelhttps://www.blogger.com/profile/07914803824871729498noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3331432669870265232.post-89026788565008108212014-08-14T17:59:17.279+02:002014-08-14T17:59:17.279+02:00Estima i digues a tots els que passen per allà que...Estima i digues a tots els que passen per allà que valores la seva feina i la seva dedicació. Una frase amable pot ajudar-te a alleujar l'ànima.<br /><br />Ja saps que nosaltres també hi hem estat...cantiretahttps://www.blogger.com/profile/06368229680296444755noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3331432669870265232.post-24664285835962183892014-08-13T00:52:55.365+02:002014-08-13T00:52:55.365+02:00A mi totes aquestes reflexions, que no són poques,...A mi totes aquestes reflexions, que no són poques, em semblen molt encertades. Per comentar alguna cosa, dir que és important saber quan és millor deixar de lluitar, una retirada a temps, depenent del cas, pot estalviar-te encara molt més patiment, encara que sembli paradoxal. Però és així, si la cosa està tan fotuda, potser els tractaments molt agressius només comporten patiment i més dolor. Qui sap si la millora posterior, en cas de ser exitosos, compensa tot el procés. Això de 'mentre es pugui s'ha de lluitar' s'ha d'agafar una mica amb pinces, en funció del cas. Ara, la lluita és allà, per quan convé seguir-la.<br /><br />Un altre tema són els professionals sanitaris. Com molt bé dius, n'hi ha de bons i de dolents, fins i tot de nefastos. Però em temo que, com els mestres, a dia d'avui fan un gran esforç per fer la seva feina i donar prioritat als pacients, amb els escassos recursos que reben. Són professions molt maltractades i molt esclaves, i quan et trobes infermeres i metges que se segueixen desvivint pels pacients de la manera com ho fan, això et congenia novament amb l'espècie humana. Segur que molts hem tingut males experiències, però cal tenir en compte, primerament, que són persones com nosaltres, i la saturació mental a la que s'exposen és poc comprensible per la resta de la gent. Els que ho fan bé es mereixen tot el reconeixement que siguem capaços de donar-los.<br /><br />Finalment, per no allargar-me, enviar-te una forta abraçada i molts ànims, anar passant el tràngol de la millor manera possible. Segueix reflexionant, que ja ens va bé reflexionar a nosaltres també amb tot això.Sergihttps://www.blogger.com/profile/08735151452501299430noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3331432669870265232.post-50531028920598943652014-08-12T22:54:39.848+02:002014-08-12T22:54:39.848+02:00si et serveix d'ajuda no dubtis en seguir escr...si et serveix d'ajuda no dubtis en seguir escrivint que aquí estem encara que virtualment com si estiguéssim aprop acompanyant-te <br />és dur sí , em fas recordar el meu pare.....dues operacions en quatre mesos, primer del cor i més tard un tumor al budell....entre una i altra cosa i tots el seguiments em sabia el clínic de dalt abaix, moltes esperes angunioses, el silenci feixuc de les nits a l'hospital .....et comprenc , només t'envio abraçades ! Elfreelanghttps://www.blogger.com/profile/01293261072991928037noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3331432669870265232.post-86447840665872385532014-08-12T22:47:14.344+02:002014-08-12T22:47:14.344+02:00Està bé parlar-ne, Laura, no te n,estiguis pas. Aq...Està bé parlar-ne, Laura, no te n,estiguis pas. Aquestes reflexions que dius que et serveixen de teràpia, també ens serveixen als altres, o al menys a mi. <br /><br />Ànims i una abraçada molt forta...Carme Rosanashttps://www.blogger.com/profile/03390051173518641580noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3331432669870265232.post-70904750695608948522014-08-12T22:09:47.540+02:002014-08-12T22:09:47.540+02:00Sigues positiva, no perdis l'esperança. Els me...Sigues positiva, no perdis l'esperança. Els metges sempre intenten preparar-te pel pitjor. Però clar que són sincers i et diuen les coses pel seu nom. Malgrat tot, pensa que tot sortirà bé. Al juliol de l'any passat al meu pare li van diagnosticar càncer de recte. La seva doctora de capçalera li va dir textualment: "tens un càncer com un piano". Un any dur, llarg, ple de moltes coses perquè a més és diabètic i la quimio se li va complicar però ara ja està bé. Ell sempre diu que "quan arriba l'hora arriba l'hora". Jo també ho crec, però també penso que pensar en positiu ajuda. <br />Un pató preciosa, molts ànims i una abraçada.Gerònimahttps://www.blogger.com/profile/04133457019207166969noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3331432669870265232.post-80765674349703502822014-08-12T20:30:38.680+02:002014-08-12T20:30:38.680+02:00La meva mare avui ha deixat l'hospital, potser...La meva mare avui ha deixat l'hospital, potser per això entenc tant el que dius.<br />Una forta abraçada plena d'ànims.Garbí24https://www.blogger.com/profile/11530950066492615578noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3331432669870265232.post-25659472018375025112014-08-12T12:56:34.439+02:002014-08-12T12:56:34.439+02:00No dones la llauna en absolut, les penes compartid...No dones la llauna en absolut, les penes compartides sempre són de més bon passar...La veritat és que el teu paisatge és una mica per sortir corrents!<br />En quant al personal sanitari, segons la meva experiència, penso que hi ha qui tracta als pacients com si fossin números, perquè s'han tornat insensibles i d'altres que ho fan com a persones i tots ho haurien de fer així...<br />Trobo que el mes important, per les persones, quan no s'hi pot fer gran cosa més, és que no pateixin i se sentin estimats...<br />Petonets. M. Roserhttps://www.blogger.com/profile/01452178754223120835noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3331432669870265232.post-47014299291287384012014-08-12T12:06:35.995+02:002014-08-12T12:06:35.995+02:00Ànims!Ànims!Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-3331432669870265232.post-85759640167491963452014-08-11T22:56:32.499+02:002014-08-11T22:56:32.499+02:00Una cosa és el sedàs de la raó, d'allò que ent...Una cosa és el sedàs de la raó, d'allò que entenem, però el sentiment i el dolor en aquestes situacions tenen un pes molt important: és que estimem a qui veiem que, inevitablement, està marxant.<br />Està be parlar-ne, poder plorar, expressar i treure-ho enfora perquè ens ajuda.<br />Una abraçada, Laura T.<br />Ja saps...si et cal, xiula.fanal blauhttps://www.blogger.com/profile/07220926814236134075noreply@blogger.com