dimecres, 27 de juliol del 2016

El camí de les estrelles

Havia arribat el moment d'acomiadar-me d'aquell lloc, de la meva ciutat, de la meva terra, de la meva gent. I no hi havia un lloc més significatiu que aquell per a fer-ho. Havia pujat infinitat de vegades allà a dalt. De petits el meu pare, gran aficionat a l'astronomia, ens hi portava per a gaudir de la vista al cel i de la vista al mar, de la vista espectacular de Barcelona que potser no saps apreciar quan ets petit però que vas aprenent a gaudir-ne quan et vas fent gran. Pujar allà dalt sempre em removia emocions. Havia compartit aquell racó que considerava un tresor amb qui més estimava: amb el pare que va ser qui me'l va presentar, amb el meu germà Pau que fa fer que hi passessim unes estones espectaculars competint a veure i reconèixer estrelles, amb l'Abril que quan li vaig portar me les va fer veure de colors...
I ara em tocava volar lluny, l'estrella que m'il.luminava el camí volia dir creuar l'Altàntic i no seria fácil venir de tant en tant a carregar piles al meu racó. En unes hores, quan el sol brilles a l'horitzó m'enlairaria en busca d'una nova vida però volia que en la meva retina hi quedes la imatge del meu cor i la meva pell estès impregnada del perfum d'aquest racó.

La meva contribució a la proposta de la Carme

12 comentaris:

  1. Com podem oblidar els llocs i la terra que tant ens ha marcat. La portem dins perquè és part de nosaltres, és igual on anem i com de lluny estigui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada racó que ens ha ajudat a créixer ens ha deixat la seva empremta, efectivament.

      Elimina
  2. Sempre sentim la terra endins, a prop o lluny. Un bon relat tendre i emotiu.

    Gràcies, Laura per participar!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per a convidar-nos-hi. Sempre és un plaer fer cosetes d'aquestes.

      Elimina
  3. És molt bonic emportar-se'n la visió nocturna de la ciutat on sempre has viscut, però que toca deixar-la i anar-se'n lluny...Pensar-hi, serà com tornar-hi a viure per uns instants!
    Bon vespre.

    ResponElimina
  4. suggeridor relat amb un punt de nostàlgia....ooooh bonic

    ResponElimina
  5. les arrels que tenim sempre ens ajuden a recordar i tornar a casa.

    ResponElimina
  6. Normalment si, però també hi ha situacions no tan romàntiques, també hi ha fugides sense retorn...(aquesta idea me la quedo pel proper relat)

    ResponElimina