diumenge, 29 de juliol del 2012

Dibuixa la felicitat

M'ha passat diverses vegades en els últims temps que he escoltat el discurs d'algú que m'ha semblat interessant i en voler saber qui era i què era aquell individu, he sabut que era filòsof.
Jo quan sento que algú és filòsof sempre penso en Plató, Aristòtil, Descartes o Kant, les velles glòries d'aquesta disciplina, però mai se m'acut que avui en dia hi hagi gent amb aquest ofici.
Un dels temes "estrella" de la reflexió filosòfica, ja des dels seus inicis, ha estat la felicitat. I la veritat és que amb tant de temps i encara no li han tret ben bé els entrellats. En podríem fer, de fet hi són, una llarga llista d'aforismes sobre el tema, amb mil i un matissos que ens donen pistes del que és, d'on i com trobar-la, del que fer per mantenir-la, etc. Però després res és tan fàcil com sembla.
En aquests moments complicats que passem, sembla que són les circumstàncies les que ens ho fan més difícil encara, però no ens hem de confondre, per arribar a un estat de pau interior no ens cal res ni ningú.
Em quedo amb la reflexió de Nicolas Chamfort al respecte i que diu: 
"La felicitat no és cosa fàcil. És molt difícil trobar-la en nosaltres però impossible trobar-la en altre lloc".

6 comentaris:

  1. Fins ara molta gent ha comprat la felicitat amb diners.......ara i avui hem d'aprendre a trobar-la on realment és, en les persones estimades i en nosaltres mateixos.
    Tinguem fe i la trobarem.

    ResponElimina
  2. Hi ha una gran part de veritat en això, ja se sap que la voluntat de fer les coses només resideix en nosaltres, i el sentiment de felicitat ha de sortir de dins ja que les felicitats alienes no sempre són les nostres. Però també cal tenir en compte que no estem sols, no estem aïllats. Potser per alguns valdrà, però si ens aïllem de tot i tothom, sense alguns estímuls externs, també trobo complicat arribar a sentir felicitat. Per altra banda, penso que en la nostra època tots som una mica filòsofs, sense faltar al respecte als que s'hi dediquen, perquè tenim temps de pensar i donar voltes a moltes coses. Per l'experiència et diria que la felicitat no és res (per sort) que s'hagi de buscar i trobar. La felicitat aflora, i els motius que la fan sortir són sovint inesperats, i sempre puntuals i efímers.

    ResponElimina
  3. Bona cita la felicitat la trobem dins nostre....jo avui prenent un cafè amb llet i un "croissant" en una terrassa de bar tot fullejant el diari he estat feliç ( només he llegit detingudament les pàgines esportives)

    ResponElimina
  4. he, he, he... ric llegit en comentari de l'Elfree... genial!

    Jo sí que penso que podem "treballar" entre moltes cometes, per trobar la felicitat. Jo estic segura que si no m'ho hagués currat molt, no la tindria gaire...

    Aflora, però també es troba, en la sensació de saber on anem i on volem anar, en cada petita cosa que ens sembla que s'acosti als nostres objectius més importants... siguin els que siguin.

    ResponElimina
  5. Això és bo...que encara hi hagi coses que ens sorprengui.

    ResponElimina
  6. la felicitat primer comença en un mateix, doncs si no et mous per buscar-la i canviar optiques, segur que no la trobaràs

    ResponElimina