dilluns, 4 de juny del 2012

Una d'aquelles coses que no tenen preu

El toc de frescura que a vegades tenen els impulsos fan que alguns moments puguin ser màgics.
Divendres (un divendres d'aquells que et regalen de festa) tenia una llarga estona d'espera al centre i mentre caminava pel c/Ferran vaig pensar que trucar a un vell amic i temptar la sort de poder fer una copa o un mos amb ell era una oportunitat que no podia deixar passar. 
Busco el mòbil, busco el seu número i... oh, sorpresa! No el tenia!
No m'ho podia creure. Insisteixo en la búsqueda: busco pel nom, busco pel cognom, busco per algun possible sobrenom, .... res.

Però com que a mi em van els reptes, llavors encara em van venir més ganes de veure'l. Total que després de valorar si em presentava a la porta de la feina o no, vaig decidir que sí. No era el que volia? Doncs, endavant les "hatxes"!
Però (encara més peros), estava en una reunió i vaig haver de parlar amb la secretària. Ho havia intentat. Vaig marxar una mica entristida.
Mitja horeta més tard em sona el mòbil. Era ell. Tenia una estoneta per a poder-nos saludar. Vaig desfer el camí. El seu somriure m'esperava al cap del carrer. 
Un parell de petons i una abraçada, el seu bon humor, la seva simpatia, el seu contagiós entusiasme... feia 2 anys que no ens veiem però va ser un glop d'aire fresc, una porció d'energia positiva, una molt grata, encara que breu trobada, una actualització dels nostres records inesborrables. Moments màgics i entranyables. Una d'aquelles coses que no tenen preu.
Cal esperar dos anys més?

6 comentaris:

  1. El que sempre diem és que no tornarem a deixar passar aquest temps. Malauradament, l'experiència ens demostra el contrari. Però ja saps, depèn de posar-hi voluntat que les trobades siguin més habituals.

    ResponElimina
  2. Mai es sap el que trigaran les coses en tornar a passar. Són tantes coses de les que depenem els miserables mortals...

    Una abraçada, estimada.

    ResponElimina
  3. es tracta d'intentar-ho més sovint....per passar una bona estona val la pena.
    També val la pena apuntar bé el seu mòbil.....;)

    ResponElimina
  4. Xexu: Qui les vol mantenir, les manté. Tot s'ha de treballar. I també et dic una cosa, l'important és no deixar trencar el fil perquè a vegades, malgrat la distància i el temps, la proximitat és gran.
    Dissortat: S'ha de saber trobar el moment i tenir paciència pq les circumstàncies siguin favorables.
    Joan Gasull: El mòbil està ja ben apuntat, no pateixis. Però tampoc va ser obstacle el no tenir-lo. El més important són les ganes.

    ResponElimina
  5. Dons potser no, oi? Estem sempre ocupats, jo! Una abraçada, Laura.

    ResponElimina