dimecres, 13 de juny del 2012

Pensem o sentim?


Entre les etiquetes amb les que classifico les meves entrades hi ha la de Reflexions i la de Sentiments.
Sovint m'és difícil triar entre l'una i l'altra i gairebé acabo ficant sempre les dues. Em costa molt reflexionar sense abocar-hi sentiments. Tampoc és fàcil deixar fluir els sentiments sense tractar d'acompnayar-los amb una mica de reflexió. Això no és altra cosa que l'etern dilema entre la raó i l'emoció, el cap i el cor, el seny i la rauxa. Dos forts eixos que governen les nostres vides i que ens fan com som, amb la nostra típica proporció de racionalitat i de sentimentalisme.
No sé si és possible tenir un 100% d'un element i un 0% de l'altre i tampoc vull entrar en valoracions de què és millor ser. Segur que hi hauria arguments per tots costats i que acabariem concluint que l'ideal és la mesura justa de totes les coses i que en l'equilibri hi ha la millor posició.
L'important és no perdre el control de les regnes que guien la nostra vida, tot alternant moments en que el cor vol desbocar-se i el cap ho torna tot a lloc. Però que consti que de tant en tant desmelenar-se una mica és la millor opció, tractar de pintar de colors la quotidianitat i fugir de les tanques que ens oprimeixen el cor i els pensaments....

9 comentaris:

  1. Suposo que no hi ha dubte de que l'equilibri és l'opció, però aquest equilibri no és igual per totes les persones, el percentatge d'una cosa o altra varia. A mi no m'agrada deixar-me endur per segons quines rauxes, però això no vol dir que tingui el meu comptador de 'sentiments' a 0%. El meu balanç tendeix més a la raó, això sí, em sembla que no cal ni que ho digui.

    ResponElimina
  2. sempre van agafats de la mà, de vegades una reflexió et porta a un sentiment i de vegades és a la inversa.

    ResponElimina
  3. La veritat que no es pot donar una cosa sense l'altra si més no no crec que hi hagi una separació ...pensar con el setimiento, sentir con el pensamiento que deia Unamuno

    ResponElimina
  4. Prou bé que ho dius, l'equilibri és el més important. Pensar sense sentir és gèlid... sentir sense pensar pot ser massa turbulent...

    Jo a vegades he utilitzat per expressar algunes coses la fórmula penso-sento, perquè en realitat ho faig així mateix... :) No hi ha massa separació no...

    ResponElimina
  5. Van de la mà, tot i que de vegades hem estat més educats per pensar que per expressar les emocions. Amb els anys cadascú va aprenent a modular el tàndem.
    Una abraçada, Laura T!

    ResponElimina
  6. Estem d'acord. Els prudents, a voltes, també hem de deixar anar la rauxa. Bona reflexió!

    ResponElimina
  7. Com tu dius hem de saber trobar l'equilibri. Tenir intel·ligència emocional

    ResponElimina
  8. Reflexionar o sentir, l'ou o la gallina...

    ResponElimina