diumenge, 19 de febrer del 2012

Efímeres i irrepetibles

Aquest moment va ser impressionant
Les imatges que ens regala, no se si dir la natura o la vida, són efímeres.
Surts al carrer, veus un cel preciós, vols fer-li una foto i quan has tret la càmera i la tens  preparada, tornes a mirar i ja no és el mateix. Ja no hi ha aquell núvol on tu l'havies vist, el color ja ha perdut intensitat i l'emoció que havia causat s'ha vist una mica desabuda. I a vegades esperes a veure si allò se't torna a arreglar, però no. La imatge és efímera i irrepetible.
Però per si no n'hi haguès prou encara hi ha un altre enemic de la  immortalització de moments màgics.
Amb la càmera en mà, intentes fer la foto malgrat tot, apuntes, dispares i... tot el que el teu ull veu i com ho veu no té res a veure amb el que la màquina capta. What a pity!!!
Total, que a més de ser efímera i irrepetible és també molt difícil de captar i de que el que obtens faci vibrar com la realitat.
Sort en tenim de que en el nostre interior si que hi perdura l'emoció i cada cop que veiem la foto recuperem una mica tot el que només nosaltres hi veiem de més.
Cal doncs parar-se i disfrutar del moment, perquè a la primera baixada de parpelles ja haurem perdut la magnificiència, encara que afortunadament ens quedarà esperar la propera baixada de parpelles per a trobar-ne una altra.

4 comentaris:

  1. Mira, que tens raó, eh? A nivell literal i a nivell metafòric... Efímeres i irrepetibles... del tot.

    Menys aquest cio de lletres que ens han posat aquí a sota que són tossudes i inaguantables... Al final no sé si jo demostraré que no sóc un robot o ells acabaran demostrant que sí: que sóc un robot.

    ResponElimina
  2. I una imatge sempre val més que mil paraules, no dieun això?

    (Prova a retallar la foto una mica per a que no es veja la teulada, si no?)

    ResponElimina
  3. Carme: No, mai seràs un robot. Precisament aquesta és la pena de les càmeres, que no tenen ànima i no poden recollir el que les animetes sentim.

    Oído cocina, Dissortat! Ja sé que la feina ben feta no te fronteres, però noi, a vegades les presses fan minvar la qualitat, encara que sigui "por la esquinita". Ja està solucionat!

    ResponElimina
  4. El món que ens envolta és canviant, sort tenim de poder observar-lo amb els ulls i la resta de sentits. Per mi, poder captar-lo a més amb una càmera, no fer una simple foto, sinó poder-ne captar l'essència, està només a l'abast dels privilegiats, amb recursos, però sobretot amb molt bon ull pels moments. La foto que ens ensenyes és molt maca, la veritat, ha quedat molt bé.

    ResponElimina