dissabte, 18 de setembre del 2010

Any nou, vida de sempre!

L’any nou ha començat ja perquè l’any, per si no ho sabeu, comença al setembre, no al gener.
Hem tingut un parell de setmanes encara de bonança per a entrar poc a poc en la rutina. Ja tenim els objectius marcats i ara ja no hi ha més treva. El temps ja comença a donar senyals també de canvi i la tardor es prepara per a entrar sense mes dilació. Dos dies grisos i refrescants són el senyal inequívoc de que ja podem treure les jaquetes de l’armari i posar més roba al llit.
A estar alerta! Perquè la tardor és preciosa, melangiosa i romàntica, madura i serena, i pinta la natura de grocs, marrons i vermells, colors de la terra i del foc, colors que ens tornen al cau i que ens fan recollir. I amb aquest recolliment a vegades ens resulta traïdora i ens porta les “depres” i les boires al cap.
Fem-li l’ullet i deixem que ens acaroni, però no que ens abraci i no se’ns desenganxi. Mirem-la des de la finestra i triem el bo que ens ofereix, però que passi, que passi, que els objectius són a més llarg termini i els hem d’assolir tots.

10 comentaris:

  1. Bon Any Laura. A mi també m'encanta la tardor, és un temps per viure, de renovació..., de silencis, de colors...

    Des del far bon Any nou.
    onatge

    ResponElimina
  2. Ostres, quin bonic escrit Laura. La tardor sempre es pinta una mica trista i gris, però amb les teves paraules lis has sapigut donar tot el color que necessitava. Bon any nou també per a tu! ;)
    Petons!

    ResponElimina
  3. Estimada, la tardor és l'estació més bonica de totes, amb tot el que comporta. També els TOC, per malament que estiguem, gaudim d'ella, per a bé o per a mal.

    ResponElimina
  4. Bon any nou^^.I a complir objectius.

    ResponElimina
  5. "...la tardor és preciosa, melangiosa i romàntica, madura i serena..."

    Aquests dies la Laura i jo entonem alegres una cançó: "M'agrada la tardor..."

    ResponElimina
  6. ostres no sabia això que explicaves!!! Feliç any nou doncs, i bona tardor, que m'encanta, potser més que la primavera :) com el teu escrit!! petons reina!

    ResponElimina
  7. Doncs si, bon any a tots i gràcies per navegar una miqueta en el meu mar...

    ResponElimina
  8. Dificil aquesta tasca. Jo he estat lluitant per llevarme les boires del cap, i al remat he acabat tornant en mes.

    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Lenore: Costa molt tot això de llevar boires. Temps al temps. Amb el cap enboirat no s'hi veu clar. El moment potser de prendre decisions és precisament quan les boires ja han marxat. Petons.

    ResponElimina
  10. Bon any, doncs! A mi m'agrada molt més la primavera, però reconec ara que tenim un moment especial, sí.

    ResponElimina